Qui soc?
Soc la Marta, i aquest espai neix gràcies a molts moments de reflexió, natura i canvi, que no han fet més que accentuar el meu amor cap al món natural, la fotografia de natura i el creixement personal.
És quan estic immersa enmig d’un bosc o envoltada de muntanyes quan em sento veritablement lliure. Lliure del soroll i les interferències externes que tant donem per fet i que sovint ens allunyen de nosaltres mateixos.
Són aquests moments a la natura els que em permeten connectar amb mi mateixa i amb l’entorn que m’envolta. És on sovint trobo la inspiració i la claredat necessàries quan sembla que tot va massa ràpid.
Sense aquests espais de pausa, no seria la persona que soc avui.
I és precisament en aquests instants quan la càmera esdevé una peça clau que m’acompanya sempre per capturar tot allò que visc i sento.
Ja no contemplo sortir sense ella. Capturar els detalls de la natura, els canvis de llum, els habitants del bosc o la immensitat del cel nocturn, és la meva forma de connectar amb el present i l’entorn. Més enllà d’un simple “clic”, darrere de cada imatge s’amaga una història, un aprenentatge, i una forma d’expressar les meves emocions i la meva forma de veure el món.
Com va començar tot?
LA MUNTANYA DE MONTSERRAT
Tot i haver iniciat la meva carrera professional en l’àmbit científic, després de gairebé cinc anys vaig començar a sentir que faltava alguna cosa a la meva vida. Enmig d’aquesta etapa marcada per certs replantejaments, les escapades a la muntanya de Montserrat es van convertir en el meu refugi. Allà, el meu amor cap a la natura i la fotografia es va accentuar més que mai, i vaig començar a connectar amb tot allò que m’agrada de veritat.
A poc a poc, vaig anar transformant rutines i hàbits per tal d’apropar-me a una vida més coherent amb mi mateixa. Vaig començar a escoltar aquella veu interior que sovint passem per alt, però que amb el temps se’m va fer impossible d’ignorar. No podia seguir donant l’esquena al que realment em mou. Així que vaig decidir explorar altres camins que m’acostessin d’una manera més directa a allò que em fa sentir realment viva; el contacte amb la natura.
EM MUDO A L’ÀRTIC
Així doncs, tot això va desencadenar una sèrie de canvis que em van portar a deixar la meva feina a Catalunya per mudar-me a l’Àrtic. D’aquí que passés dos hiverns vivint i treballant al nord de Suècia, on vaig tenir l’oportunitat d’apropar-me a la natura d’una forma molt diferent de la que estava acostumada i treballar amb un fenomen tan únic com les aurores boreals.
Allà regnen el silenci, la neu i el fred. El temps sembla tenir un altre ritme. I va ser enmig d’aquest escenari de quietud on vaig aprofundir en la fotografia nocturna, de natura i en mi mateixa. Allà és on vaig començar a donar forma a aquest espai que ara cobra vida.
Perquè quan fora tot és quiet, el que més ressona és el que portes dins.
Canviar de camí professional no va ser fàcil. Però cada experiència m’ha ajudat a descobrir-me, a conèixer versions de mi que desconeixia i escoltar amb més claredat què m’agrada i què no. En definitiva, a reafirmar el desig de viure una vida amb sentit; més alineada amb els meus valors, més connectada amb la natura i en sintonia amb el que sento.
I ARA QUÈ?
Ara soc a Catalunya, i de moment m’hi vull quedar. Després d’una etapa de moviment i descobertes, se m’han apagat una mica les ganes de viatjar, tot i que penso que tornaran tard o d’hora. Al final, es tracta d’escoltar-se i ser honest amb el que un necessita en cada moment. I jo ara necessito quietud. No vull viure a cap ciutat, ni en pobles grans. Per això, aviat començaré una nova etapa en un poblet del Prepirineu. No sé exactament què vindrà, però espero poder compartir molta natura, connexió i inspiració.
Perquè si a alguna cosa no he renunciat mai, és a la natura. La busco allà on vagi.
Què trobaràs en aquest espai?
Tant l’escriptura com la fotografia de natura són una forma de teràpia per a mi. En aquest espai comparteixo algunes de les meves reflexions més profundes, juntament amb algunes de les fotografies que representen les etapes més importants del meu camí fins aquí. Res d’això hauria nascut sense canvis, lluites internes, i sense la bellesa de la natura que m’inspira cada dia.
Tot i que la meva naturalesa és més aviat introvertida, m’encantaria connectar amb altres persones que comparteixin aquesta manera de sentir la natura i la vida. Si ets una d’elles, i alguna cosa del que has vist o llegit et ressona, no dubtis a fer-m’ho saber!
Pots escriure’m o subscriure’t al butlletí per anar rebent novetats.
Et recordo que aquest espai també és teu.
Gràcies per ser-hi.