Boira matinal al pantà de la Llosa del Cavall: què és, com es forma i com predir-la

La veritat és que mai m’han agradat els pantans. Sempre m’han semblat una mica inquietants i m’han fet respecte. Evito banyar-m’hi. Alguna vegada he fet kayak —sobre l’aigua em sento una mica més segura—, però mai m’hi acabo de sentir del tot a gust.

Un dels principals motius és la por de no veure el fons, de no saber què s’amaga sota un volum d’aigua tan gran. Hi ha alguna cosa en aquest color verd fosc i profund que els caracteritza que em fa sentir petita. Sento que, davant qualsevol adversitat, em sabria defensar millor a terra que dins l’aigua. Suposo que és la ment, sempre imaginant el pitjor escenari possible davant el desconegut.

El pantà de la llosa del Cavall, però, té alguna cosa diferent. Per començar, l’aigua d’un blau turquesa intens el fa molt més fotogènic que altres pantans, i les muntanyes que l’envolten no només milloren el paisatge, sinó que em fan sentir més recollida. Potser com que no és tan obert estic més a gust; sento que les muntanyes, d’alguna manera, m’acullen.

El que no sabia és que la veritable màgia no estava en el color de l’aigua, sinó en la boira que es forma a la Vall a primera hora del matí, juntament amb l’evaporació de l’aigua del pantà.

---

Aquestes boires matinals a la Vall de Lord són més habituals del que em pensava, però l’efecte que tenen sobre el paisatge és cada dia diferent.

El pantà de la Llosa del Cavall, envoltat de boscos i muntanyes, es transforma completament quan la boira comença a formar-se de bon matí. A mesura que avança, va cobrint el paisatge subtilment, deixant entreveure, de tant en tant, el bosc o les muntanyes del voltant. Si és més densa, ho amaga gairebé tot; si és més lleugera, la llum del sol es filtra a través seu, convertint els tons grisos en ataronjats i anunciant l’inici del dia.

En aquests moments, només existeixen la boira i el silenci. I el pantà d’aigües turqueses on la gent fa kayak a l’estiu es converteix en un escenari de calma absoluta.

Veure com es desperta el món enmig de tanta quietud és de les coses més maques que he viscut aquesta tardor.

---

No sé ben bé com posar paraules a la quietud que s’hi respira a aquella hora. El reflex de les muntanyes a l’aigua, l’evaporació lenta del pantà, l’absència gairebé total de sorolls… El món s’atura per un instant, i jo aprofito aquesta pausa per observar la transició entre la quietud de la nit i el despertar del dia.

Mai he sigut de matinar. Quan he pogut triar, sempre he preferit treballar o estudiar de tardes. Però ara és diferent: matino perquè no em vull perdre ni un segon d’aquest escenari tan captivador. I m’he adonat que és aquest primer contacte amb la natura, el sol i la boira el que em carrega d’energia per començar el dia tranquil·lament.

De tant repetir aquest ritual matinal, em van començar a sorgir algunes preguntes mentre observava el mateix paisatge transformar-se constantment:

• Com es forma aquesta boira?
• Què fa que la boira aparegui alguns matins i d’altres no?
• És el mateix la boira d’evaporació del pantà que la boira de muntanya que envolta la vall?

Sovint donem per fet certs fenòmens naturals, sobretot quan ens hi acostumem. Però també penso que entendre el perquè de les coses ens permet gaudir-les amb més profunditat. En el meu cas, esbrinar com es forma la boira matinal m’ha ajudat a valorar encara més aquests instants tan breus i tan únics que ens regala la natura.

En aquest article he volgut recollir tot allò que he anat aprenent sobre les boires per tal d’entendre-les una mica millor: com es formen, quins tipus podem trobar i quines condicions fan que apareguin al pantà.

Així que comencem pel principi! 👇

Què és i com es forma la boira?

Existeixen diferents tipus de boira, però gairebé totes neixen sota les mateixes condicions. Quan l’aire es refreda i la seva humitat augmenta fins al seu límit —el que s’anomena punt de rosada—, es condensa formant petites gotes d’aigua en suspensió: ja tenim la boira formada.

Durant els mesos de primavera i estiu, estava acostumada a veure com es formaven boires a la Vall de Lord, sobretot després de les pluges i les tempestes d’estiu, tan habituals en aquesta zona del Prepirineu. Però tenia més vistes les de muntanya i de bosc.

De fet, gairebé totes les meves fotografies de dies emboirats eren de boscos, ja que m’encanta veure com la boira ho va cobrint tot lentament, com si jugués a amagar i mostrar el paisatge amb el seu pas. És com que de sobte, l’ambient es torna misteriós, i hi ha alguna cosa entre tant misteri que m’inspira a voler capturar aquesta sensació d’intriga.

Però no va ser fins a l’arribada de la tardor que em vaig familiaritzar amb un nou tipus de boira: la boira d’evaporació. Aquest “fum” que surt de l’aigua a primera hora del matí em va fascinar des del primer dia. Juntament amb la boira dels boscos del voltant, crea un ambient màgic i surrealista al pantà de la Llosa del Cavall.

És el mateix la boira de la muntanya que la boira del pantà?

Sí, en realitat és el mateix fenomen: la condensació del vapor d’aigua. El que varia són les condicions en què es forma, i per això podem observar diferents tipus de boira.

A continuació, compartiré els 4 tipus de boira que observo més sovint a la Vall de Lord, i que fan no pugui evitar treure la càmera cada vegada que em trobo amb alguna d’elles.

Els 4 tipus de boira més habituals

Com comentava anteriorment, el que jo observo als matins quan baixo al pantà són dos tipus de boira diferents: la boira d’evaporació i la boira de radiació. Però també és habitual trobar-se amb la boira orogràfica de les muntanyes que envolten la vall i la boira que es forma els dies de pluja.

1. Boira d’evaporació: quan surt “fum” de l’aigua

Aquest fenomen es forma gràcies a la diferència de temperatura entre l’aigua del pantà i la massa d’aire que hi ha a sobre. De fet, recordo que un dels dies amb més boira vaig tocar l’aigua i vaig pensar: “que calenta!”. La veritat és que, si no fos pel meu pànic a no veure el fons, no descartaria banyar-m’hi algun matí. Mai se sap…

La formació d’aquest efecte tan màgic comença quan aquesta aigua més càlida del pantà s’evapora i entra en contacte amb l’aire fred de l’ambient. Aleshores, el vapor d’aigua que es crea acaba condensant-se i formant gotetes visibles a la superfície de l’aigua. Això és el que es coneix com la boira d’evaporació: la responsable d’aquest efecte de “fum” tan fotogènic.

2. Boira a les valls: boira de radiació

Aquesta és la boira matinal que cobreix el fons de les valls amb poc vent, fent que pobles com Sant Llorenç de Morunys sovint es despertin coberts de boira. Es forma durant les nits clares i tranquil·les, quan el terra es refreda ràpidament i, amb ell, també l’aire que hi té a sobre. Això fa que aquest aire fred arribi al punt de rosada i es condensi formant petites gotes: la boira de radiació.

És la boira que podem observar des de punts més elevats, com el Coll de Jou o el Port del Comte, quan tot el poble de Sant Llorenç i el fons de la vall queden coberts sota un mar de núvols. Quan baixo al pantà i quedo dins aquest mar de núvols, és quan puc apreciar la combinació de la boira de radiació juntament amb la d’evaporació.

3. Boira a les muntanyes: boira orogràfica

Aquest tipus de boira es pot observar sovint a zones més muntanyoses com el Port del Comte o la Serra del Verd, ja que es crea quan una massa d’aire humit ascendeix pel vessant d’una muntanya. A mesura que aquesta humitat va pujant, refreda l’aire fins que el vapor d’aigua es condensa i també es converteix en boira.

4. La boira després de la pluja

Els dies de pluja gairebé sempre van acompanyats de boires denses i abundants. Però… ¿per què? Doncs passa una cosa similar al principi de la boira d’evaporació, però, en aquest cas, en lloc de produir-se a partir de l’evaporació de l’aigua d’un pantà o d’un llac, ho fa a partir de l’evaporació parcial de les gotes que cauen de la pluja. Això és degut al contrast de temperatura entre les gotes que cauen (més càlides) i l’aire de superfície (més fred), i la boira pot aparèixer durant o després de la precipitació.

Tot és qüestió d’equilibri: les gotes cauen des d’un núvol càlid i travessen una capa d’aire més freda i seca prop de la superfície. Aleshores, una part de la gota s’evapora perquè l’aire sec absorbeix part del seu vapor d’aigua per tal d’equilibrar la humitat. Aquesta evaporació refreda l’aire fent que la humitat augmenti i, si l’aire ja és prou humit, arriba al punt de rosada i el resultat és una boira —o boirina— que cobreix el paisatge els dies de pluja intensa.

---

Amb el temps, he agafat l’hàbit de mirar la humitat, d’estar pendent de la pluja i dels canvis de temperatura per intentar predir si es formaran boires o no.

Hi ha dies en què abans d’anar a dormir ja em faig una idea de com serà l’endemà. Quan el cel és clar i la temperatura comença a baixar, és molt probable que el pantà es llevi cobert per aquella capa de “fum” tan màgica i sé que valdrà la pena anar a comprovar-ho.

Què cal perquè es formi la boira al pantà?

Aleshores… què fa que alguns matins el pantà es desperti cobert de boira i d’altres no?

No negaré que alguna vegada he fallat, la natura mai es pot predir del tot. Però, en general, les condicions ideals perquè es formi la boira al pantà són:

• 🌡️ Fred i contrast de temperatura nit/dia: Cal que hi hagi contrast tèrmic. Si durant la nit el cel és clar, l’aire es refreda més ràpidament que quan hi ha núvols. L’aigua del pantà, en canvi, conserva la seva temperatura més càlida. Aquest contrast de temperatura entre l’aigua i l’aire és el que fa que, a primera hora del matí, l’aigua s’evapori i, en entrar en contacte amb l’aire fred, el vapor es condensi formant la boira d’evaporació. Més tard, quan surt el sol i la temperatura de l’aire augmenta, la boira “es desfà”: les gotetes d’aigua tornen a evaporar-se i s’integren amb l’aire més càlid del matí.
• 🌌 Cel clar durant la nit: Com comentava en el punt anterior, quan el cel és clar, el terra i l’aire de la vall es refreden molt durant la nit, cosa que potencia encara més el contrast tèrmic amb l’aigua del pantà i afavoreix la formació de boira al matí. En canvi, si hi ha núvols alts o mitjans, aquests retenen part de la calor i no es refreda prou l’ambient, evitant que la temperatura baixi fins al punt de rosada i inhibint la formació de boires matinals o fent que siguin molt febles.
• 🍃 Absència de vent: Si hi ha fort vent, aquest remou l’aire i el vapor que surt de l’aigua s’escampa immediatament abans no tingui temps de refredar-se i condensar-se. En conseqüència, no es formen gotetes visibles i no hi ha boira d’evaporació. Quan això passa, la màgia del “fum” sobre l’aigua desapareix abans de formar-se.

I així és com, gràcies a la fotografia de natura, he après a conèixer millor l’entorn que m’envolta i els seus fenòmens. Ara estic més pendent del temps, de la llum, dels matins freds i dels dies de boira, perquè un mateix paisatge pot oferir molts escenaris diferents que abans potser m’haurien passat desapercebuts.

Fotografiar la boira i la fauna del pantà

Crec en la fotografia com una manera de viure i sentir la natura. Gairebé sempre surto amb la càmera a sobre, i les trobades amb la boira matinal al pantà no han estat una excepció: capturar el seu moviment i intentar retenir una mica d’aquella màgia que dura tan poc ha estat d’allò més satisfactori.

Quan vaig començar en la fotografia de natura, em vaig obsessionar amb els paisatges i les postes de sol. Amb el temps, però, he descobert que els paisatges amb boira tenen una bellesa més subtil. A més de misteri, en la seva aparença grisa hi trobo una mena de veritat. Els dies grisos poden transmetre nostàlgia, tristesa, soledat… i a vegades reflecteixen l’estat d’ànim. És en aquest paral·lelisme amb la natura on trobo bellesa i profunditat. Aquest contrast em recorda que la tristesa també m’inspira, que és necessària i que, des d’ella, també es poden crear coses maques.

Les postes i sortides de sol em continuen agradant, però quan el cel és massa net i el paisatge massa clar, trobo que hi falta alguna cosa.

La boira, en canvi, ho transforma tot. Canvia el paisatge a cada segon, juga amb la llum i amaga o mostra detalls com vol. Fotografiar-la ha estat d’allò més entretingut.

I la fauna! Gràcies a aquestes matinades també he descobert animals que no sabia que habitaven el pantà. Havia vist i sentit molts ànecs, que cantaven junt amb el picot negre i altres espècies que omplen de vida els boscos de la vall. Però el que més m’ha sorprès són els bernats pescaires, que apareixen entre la boira i s’aturen gairebé sempre al mateix punt. Això m’ha permès fotografiar-los amb el teleobjectiu en un ambient d’allò més místic.

Ara, no només tinc el bosc com a escenari: puc combinar boira, aigua i muntanya en un mateix paisatge.

Enmig de tota aquesta calma i descobriment, també he trobat l’espai i la inspiració per crear, a més de les fotografies, un petit vídeo on comparteixo tot allò que la boira m’ha transmès durant aquests matins de tardor al pantà.

🎥 El podeu mirar al meu canal de YouTube:

Espero que aquest text us ajudi a trobar una mica de llum en la boira i els dies grisos. Fins i tot quan semblen més apagats, sovint amaguen un encant inesperat. 🩶

COMPARTEIX AQUEST ESCRIT